dimecres, 29 d’abril del 2020

Aviam qui és el primer en resoldre l'enigma matemàtic d'en Marc. Hi ha premi!



Marc


Poseu la solució als comentaris d'aquesta entrada.

El primer que ho faci guanyarà poder triar la cançó amb la que començarem l'assemblea del dilluns 11 de maig.



En Jan treballant en les feines bàsiques d'equilibri. Guapo!







L'equilibrista d'en Jan

La figura en equilibri de l'Albert


En Jan aconsegueix posar en equilibri les forquilles

El mòbil d'en Jan

dilluns, 27 d’abril del 2020

L'Arnau està fet un crack de l'equilibri! Mireu, mireu!


A la Gisela també li surt l'equilibri de les forquilles!


L'Abril comença a treballar les activitats sobre l'equilibri


El gat enamorat d'en Quim O.


En una caixa, un gat,
un dia va quedar atrapat
perquè estava enamorat
i volia veure l’estimada
per un forat.

Però el seu amo,
molt enfadat,
li va dir:
“Gat, estàs castigat!”.

Quim O.




"La guerra del temps" d'en Quim O.


En William Patatinson era general de l’àrea 52 de l’exèrcit americà. Era llest, fort, valent i seriós.

El 9 del 9 del 2026 va esclatar un guerra entre els Estats Units, Rússia i Xina per decidir quin país era el millor.

Ja feia un mes que havia començat la guerra i Rússia ja l’havia perdut i Amèrica estava apunt de perdre-la. A l’àrea 52 havien creat una màquina del temps per viatjar al passat i al futur per trobar les sis armes llegendàries: la Ultimàtum, el Ciclador làser, el Fuet d’estelles, el Llop astut, el Rifle anti-campions i la Tempesta de tots els mars.

En William i 50 soldats van anar a l’Edat mitjana a buscar la Tempesta de tots els mars. Volien l’arma que el capità Tempesta havia enterrat a la platja Tempesta. Al cap de 30 minuts ja anaven cap a la màquina del temps amb l’arma aconseguida.

Després van anar a l’any 30.000 a buscar l’Ultimàtum i el Ciclador làser. Però en un diari van llegir que l’Ultimàtum i el Ciclador làser estaven en un museu perquè eren massa perilloses. Així que van haver de colar-se a la sala d’armes del museu. Però quan hi  van entrar hi havia 300 policies amb unes armes del futur així que van fer el següent: 20 soldats es van quedar entretenint-los mentre els altres agafaven las armes. Però abans de marxar van veure el Fuet d’estelles, el van agafar i van tornar al seu temps.

A continuació van anar a l’any 300.000  a per les dues armes que els faltaven. Quan van arribar van amenaçar a un policia amb la Ultimàtum i el policia els va dir que les anaven a tirar a un volcà perquè ningú les tingués. Les van anar a buscar  i van enganyar al primer ministre dient-li que ells tenien un volcà mes potent.
Imatge lliure de drets de footer.com

Gràcies a les sis armes llegendàries i a la màquina del temps Americà, va guanyar la guerra molt fàcilment i va ser respectat per tots els països.

En William Patatinson va ser escollit President d’Amèrica gràcies al que havia fet.



Quim O.




dissabte, 25 d’abril del 2020

L'Abril ens mostra el seu fantàstic dibuix d'un cavall





































El poema de la guineu de la Jana


Normalment, de color marró i taronja,
sempre curiosa i somrient,
amb la meva panxa i llarga cua blanca,
jugo, busco i caço tot corrent.

De nit, volto per aquí per allà,
un soroll sento: m’en vaig a menjar!
Però de dia, tot canvia,
descanso amb alegria.

Tinc cinc dits davant,
i quatre a darrera,
faig un salt gegant:
cap dins la cadernera!

Em trobareu per tot arreu,
tota sola al bosc visc,
si em veieu, no us acosteu:
tinc bon cor, però hi ha risc!

Jana



La Jana recita als seus avis i àvies el poema de la guineu

Projecte Juguem a quart!

Roses de Sant Jordi 2020. Gràcies, Raquel!

En Francesc ens recita el seu poema de l'elefant

Flors de paper de la Jana per les àvies, les besàvies i la mare. Mireu que bé li han quedat!




















divendres, 24 d’abril del 2020

La Mia i la Noa celebren Sant Jordi amb un mural




















En Jan recita el seu poema de Sant Jordi als seus avis

En Marc ens recita el seu poema del gos

El poema d'en Cesc sobre els cocodrils!

El cocodril és un depredador
i de les seves preses no te perdó.

Per protegir les cries al riu,
es torna molt agressiu.

El cocodril té mil dents
que el protegeixen dels mals ambients.

La seva pell, gruixuda i amb escates,
no es trenca ni amb alicates.

Més et val que no et trobis amb un cocodril al riu
perquè sinó et menjarà viu.  

Cesc

Fotografia feta per Sofia (la meva mare)

La Martina ens recita el seu poema del conill

La mona de la Gisela


La nostra mona la vam fer a casa, ja que el meu tiet no podia portar-la perquè estem confinats.

Per fer el pa de pessic, els ingredients que vam utilitzar són tres ous, un iogurt, un got ple d’oli, un altre de sucre, tres gots de farina, la pell ratllada d’una llimona i llevat. Jo remenava tots els ingredients, mentre que la mama em donava el que feia falta. Després, vaig passar la massa al motlle i ella ho va posar dintre del forn. Mentrestant, anàvem desfent la xocolata al “baño María” (que no és la meva mare banyant-se, és una manera de desfer la xocolata).  Vam posar una olla amb aigua a escalfar, dins un altre recipient amb xocolata,  i quan l’aigua començava a bullir, la vam remenar fins que es va desfer.

Quan ja estava tot enllestit, la vam decorar. Com no teníem figures, només vam posar plomes i pollets.

La mona estava superbona, li dono “cinc estrelles Michelin”! A tots ens va agradar molt.

M’ho vaig passar pipa, tot i que estic acostumada a fer pa de pessic. Va ser molt divertit!

Gisela



L'Abril ens desitja una bona diada de Sant Jordi


El poema i la disfressa de l'Emma: el guepard i el dàlmata

El guepard


Com un llamp corre el guepard
per això no arriba mai tard.

Té taques per camuflar-se
quan està assegut i quan s'alça.

Té un cap petit i rodonet
de la mida d’un botonet.

Té el pèl marró
com el color del torro.

Emma




Un gos dàlmata


dijous, 23 d’abril del 2020

L'Efraïm i la Raquel ens envien unes cançons genials de Sant Jordi!

L'Arnau recita el poema del gat engominat als seus avis amb un ajudant ben eixerit

La Nona recita el seu poema d'en Tango a l'àvia

El poema de la Nona: en Tango



Soc un ésser pelut,
soc petaner i amb bona salut.

No soc vell,
soc un cadell.

M’agrada jugar
i que em vinguin a acaronar.

Quan soc al meu llitet
no em desperta ni un xiulet.

Tinc molta sort,
la meva mestressa és un tresor.

Nona


Foto feta per Patrícia (mare de la Nona)






La Mariona ens recita el seu poema del gat

El gall d'en Marçal


El gall ens desperta cada matí
fent quiquiriquic.

Es passeja tan elegant
amb el seu plomall cantant.

El gall canta
i els seus mals espanta.

Les seves plomes són de diferents colors ,
la majoria són del color d’un ós.

Pel galliner,
les gallines fan el cridaner.
Mentre el gall
fa l’espantall.

Marçal



El poema de la Joanna: la vaca

Jo, la vaca que faig “mu”,
amb taques negres i blanques,
entre les meves amigues és comú
estar en prats i en estables.

Menjo herba i palla
i sóc molt tafanera.
Tinc la llengua com una girafa
i faig llet de primera.

Joanna


La Nona juga al joc de l'oca





dimecres, 22 d’abril del 2020

L'elefant gegant de la Gisela

Tinc unes bones orellotes
i amb la trompa sembla que canto.
Tinc unes grans potes
i als animals sempre espanto.

Amb el meu nas tan llarg, 
una poma d'un arbre puc agafar
i aigua d'un llac puc llençar, 
quan em vull dutxar. 

Tinc un cos tan pesat 
que el terra al meu pas tremola. 
Si estàs despistat...
pots acabar a la meva sola!

Gisela


El poema d'en Marc: el gos


El meu gos és molt vigilant
quan passa algú ens avisa bordant.

Li agrada molt jugar
i que el rasquin amb la mà.

És un gos molt gran
i per això menja tant.

Molt maco és el meu gos
i per a mi és meravellós.

El meu peluix li agrada agafar
i anar al jardí per poder-lo amagar.



Marc




dimarts, 21 d’abril del 2020

Tres animals


Els meus animals preferits són els cavalls, els conillets d’índies i els gossos.

Els cavalls m’agraden perquè són molt bonics,  grossos, sensibles, amables... Els “conillets d’índies” perquè son macos, grassonetes, divertits, i moltes coses més. I els gossos perquè són simpàtics, juganers i fan molta companyia.

Els cavalls es troben a gairebé tots els països del món. Els conillets d’índies a Perú i a altres zones de Sud Amèrica i, a casa, en tenim dos:  l’Sweet i la Honey. Els gossos es troben a tot el món.

Com m’agradaria tenir també un gos i un cavall!

Nona

Fotografia feta per la Patrícia (mare de la Nona)




En Pol (ajudat per una llebreta bonica) ens recita el seu poema

El poema de l'eriçó de la Noa

L'eriçó té punxes
i un gran punxó
que et fa molt de mal
quan et toca el crostó.

A l'estiu,
quan té calor,
busca un ventilador
i es menja un bon «Carte d’Or».

Quan ve la nit,
surt de sota el llit:
és molt eixerit!

No li agrada la brillantor
perquè li fa molta por:
per la nit es mou millor.


Noa



Una cuca de llum ben bonica: el poema de la Mia

Durant el dia no tinc energia,
estic pansida com una figa.

Al migdia,
recarrego la meva bateria
volant per sobre la casa de la Mia.

A la tarda,
mentre vaig a la Saligarda,
m'enredo volant en una garlanda.

A la nit,
llueixo el meu elegant vestit
i tothom que em veu fa un crit

mentre se'n van tots al llit.

Apa, bona nit! 
Me’n vaig a escoltar el Pot Petit!


Mia






























El poema d'en Quim: el gos


Es pensen que som joguines
i alguns ens abandonen.
No som nines,
escoltem quan enraonen.

Si jugues amb mi,
t’estimaré fins l’infinit,
i podràs presumir
de que estic agraït.

Et defensaré sempre,
estiguis o no al meu costat,
sigui tarda o vespre,
estigui al poble o la ciutat.


Quim



L'Hugo i el poema del llargandaix

El llangardaix

Molt ràpid va el llangardaix
cap a dalt i cap a baix.

Quatre potes té,
per les parets pujar.
Per l'escalada fer,
la cua el pot ajudar.

De color verd i ben petit,
és un rèptil ben eixerit.


Hugo


L'Elisenda ens mostra el seu poema i la seva disfressa

La marieta del meu cor

Aaaayyyy!!! que elegant vesteixes,
sempre tu, Marieta,
amb els teus puntets negres
i sempre vermelleta.

Aaaayyyy!!! que fràgil sembles,
quan et comences a preparar,
quan et fiques al meu dit
i t'alces a volar.

Elisenda



dilluns, 20 d’abril del 2020

El poema d'en Pol: la llebre

Al cau corre la llebre 
perquè ella és la presa.
Al cau hi ha una nova llebre 
i el pare té una sorpresa.


La llebre i el conill semblen iguals
però la llebre més ràpida i gran és.
Corren com la llum dels fanals
quan dispara l'escopeta del pagès


De ben poc li ha anat, 
encara falta per arribar.
Pel camí estava molt cansat 
però a la fi a casa va arribar.

Pol




En Max s'ha convertit en un eriçó!



Petit i fràgil, 
sembla l'eriçó.

Quan té por, 
queda com una pilota.
Tot i que fa cara de bon minyó,
amb les seves pues mata.

Max