dissabte, 25 d’abril del 2020

El poema de la guineu de la Jana


Normalment, de color marró i taronja,
sempre curiosa i somrient,
amb la meva panxa i llarga cua blanca,
jugo, busco i caço tot corrent.

De nit, volto per aquí per allà,
un soroll sento: m’en vaig a menjar!
Però de dia, tot canvia,
descanso amb alegria.

Tinc cinc dits davant,
i quatre a darrera,
faig un salt gegant:
cap dins la cadernera!

Em trobareu per tot arreu,
tota sola al bosc visc,
si em veieu, no us acosteu:
tinc bon cor, però hi ha risc!

Jana



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris de la revista, no es publiquen immediatament. Quan el moderador els hagi acceptat, apareixeran publicats.

Aquest és el motiu de seguretat pel que no els veus publicats ara.

Et demanem una mica de paciència i et donem les gràcies per la teva aportació.