En una caixa, un gat,
un dia va quedar atrapat
perquè estava enamorat
i volia veure l’estimada
per un forat.
Però el seu amo,
molt enfadat,
li va dir:
“Gat, estàs castigat!”.
Quim O.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Jordi 2020. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Jordi 2020. Mostrar tots els missatges
dilluns, 27 d’abril del 2020
dissabte, 25 d’abril del 2020
El poema de la guineu de la Jana
Normalment, de color marró i taronja,
sempre curiosa i somrient,
amb la meva panxa i llarga cua blanca,
jugo, busco i caço tot corrent.
De
nit, volto per aquí per allà,
un
soroll sento: m’en vaig a menjar!
Però
de dia, tot canvia,
descanso
amb alegria.
Tinc
cinc dits davant,
i
quatre a darrera,
faig
un salt gegant:
cap
dins la cadernera!
Em
trobareu per tot arreu,
tota
sola al bosc visc,
si
em veieu, no us acosteu:
tinc
bon cor, però hi ha risc!
Jana
divendres, 24 d’abril del 2020
El poema d'en Cesc sobre els cocodrils!
El cocodril és un depredador
i de les seves preses no te perdó.
Per protegir les cries al riu,
es torna molt agressiu.
El cocodril té mil dents
que el protegeixen dels mals ambients.
La seva pell, gruixuda i amb escates,
no es trenca ni amb alicates.
Més et val que no et trobis amb un cocodril al riu
perquè sinó et menjarà viu.
Cesc
 |
| Fotografia feta per Sofia (la meva mare) |
El poema i la disfressa de l'Emma: el guepard i el dàlmata
El guepard
per això no arriba mai tard.
Té taques per camuflar-se
quan està assegut i quan s'alça.
Té un cap petit i rodonet
de la mida d’un botonet.
Té el pèl marró
com el color del torro.
Emma
Un gos dàlmata
dijous, 23 d’abril del 2020
El poema de la Nona: en Tango
Soc un ésser pelut,
soc petaner i amb bona salut.
No soc vell,
soc un cadell.
M’agrada jugar
i que em vinguin a acaronar.
Quan soc al meu llitet
no em desperta ni un xiulet.
Tinc molta sort,
la meva mestressa és un tresor.
Nona
 |
Foto feta per Patrícia (mare
de la Nona)
|
El gall d'en Marçal
El gall ens desperta cada
matí
fent quiquiriquic.
Es passeja tan elegant
amb el seu plomall
cantant.
El gall canta
i els seus mals espanta.
Les seves plomes són de diferents
colors ,
la majoria són del color
d’un ós.
Pel galliner,
les gallines fan el
cridaner.
Mentre el gall
fa l’espantall.
Marçal
El poema de la Joanna: la vaca
Jo, la vaca que faig “mu”,
amb taques negres i blanques,
entre les meves amigues és comú
estar en prats i en estables.
Menjo herba i palla
i sóc molt tafanera.
Tinc la llengua com una girafa
i faig llet de primera.
Joanna
Subscriure's a:
Missatges (Atom)