Marc
Poseu la solució als comentaris d'aquesta entrada.
El primer que ho faci guanyarà poder triar la cançó amb la que començarem l'assemblea del dilluns 11 de maig.
dimecres, 29 d’abril del 2020
Aviam qui és el primer en resoldre l'enigma matemàtic d'en Marc. Hi ha premi!
Marc
Poseu la solució als comentaris d'aquesta entrada.
El primer que ho faci guanyarà poder triar la cançó amb la que començarem l'assemblea del dilluns 11 de maig.
dimarts, 28 d’abril del 2020
dilluns, 27 d’abril del 2020
El gat enamorat d'en Quim O.
En una caixa, un gat,
un dia va quedar atrapat
perquè estava enamorat
i volia veure l’estimada
per un forat.
Però el seu amo,
molt enfadat,
li va dir:
“Gat, estàs castigat!”.
Quim O.
"La guerra del temps" d'en Quim O.
En William Patatinson era
general de l’àrea 52 de l’exèrcit americà. Era llest, fort, valent i seriós.
El 9 del 9 del 2026 va
esclatar un guerra entre els Estats Units, Rússia i Xina per decidir quin país
era el millor.
Ja feia un mes que havia
començat la guerra i Rússia ja l’havia perdut i Amèrica estava apunt de perdre-la.
A l’àrea 52 havien creat una màquina del temps per viatjar al passat i al futur
per trobar les sis armes llegendàries: la Ultimàtum, el Ciclador làser, el Fuet
d’estelles, el Llop astut, el Rifle anti-campions i la Tempesta de tots els
mars.
En William i 50 soldats van
anar a l’Edat mitjana a buscar la Tempesta de tots els mars. Volien l’arma que el
capità Tempesta havia enterrat a la platja Tempesta. Al cap de 30 minuts ja
anaven cap a la màquina del temps amb l’arma aconseguida.
Després van anar a l’any
30.000 a buscar l’Ultimàtum i el Ciclador làser. Però en un diari van llegir
que l’Ultimàtum i el Ciclador làser estaven en un museu perquè eren massa
perilloses. Així que van haver de colar-se a la sala d’armes del museu. Però
quan hi van entrar hi havia 300 policies
amb unes armes del futur així que van fer el següent: 20 soldats es van quedar
entretenint-los mentre els altres agafaven las armes. Però abans de marxar van
veure el Fuet d’estelles, el van agafar i van tornar al seu temps.
A continuació van anar a
l’any 300.000 a per les dues armes que
els faltaven. Quan van arribar van amenaçar a un policia amb la Ultimàtum i el
policia els va dir que les anaven a tirar a un volcà perquè ningú les tingués.
Les van anar a buscar i van enganyar al
primer ministre dient-li que ells tenien un volcà mes potent.
 |
| Imatge lliure de drets de footer.com |
Gràcies a les sis armes
llegendàries i a la màquina del temps Americà, va guanyar la guerra molt
fàcilment i va ser respectat per tots els països.
En William Patatinson va ser
escollit President d’Amèrica gràcies al que havia fet.
Quim O.
dissabte, 25 d’abril del 2020
El poema de la guineu de la Jana
Normalment, de color marró i taronja,
sempre curiosa i somrient,
amb la meva panxa i llarga cua blanca,
jugo, busco i caço tot corrent.
De
nit, volto per aquí per allà,
un
soroll sento: m’en vaig a menjar!
Però
de dia, tot canvia,
descanso
amb alegria.
Tinc
cinc dits davant,
i
quatre a darrera,
faig
un salt gegant:
cap
dins la cadernera!
Em
trobareu per tot arreu,
tota
sola al bosc visc,
si
em veieu, no us acosteu:
tinc
bon cor, però hi ha risc!
Jana
divendres, 24 d’abril del 2020
El poema d'en Cesc sobre els cocodrils!
El cocodril és un depredador
i de les seves preses no te perdó.
Per protegir les cries al riu,
es torna molt agressiu.
El cocodril té mil dents
que el protegeixen dels mals ambients.
La seva pell, gruixuda i amb escates,
no es trenca ni amb alicates.
Més et val que no et trobis amb un cocodril al riu
perquè sinó et menjarà viu.
Cesc
 |
| Fotografia feta per Sofia (la meva mare) |
La mona de la Gisela
La nostra mona la vam fer a casa, ja que el meu tiet no podia portar-la
perquè estem confinats.
Per fer el pa de pessic, els ingredients que vam utilitzar són tres ous, un
iogurt, un got ple d’oli, un altre de sucre, tres gots de farina, la pell ratllada
d’una llimona i llevat. Jo remenava tots els ingredients, mentre que la mama em
donava el que feia falta. Després, vaig passar la massa al motlle i ella ho va posar
dintre del forn. Mentrestant, anàvem desfent la xocolata al “baño María” (que no
és la meva mare banyant-se, és una manera de desfer la xocolata). Vam posar una olla amb aigua a escalfar, dins
un altre recipient amb xocolata, i quan
l’aigua començava a bullir, la vam remenar fins que es va desfer.
Quan ja estava tot enllestit, la vam decorar. Com no teníem figures, només
vam posar plomes i pollets.
La mona estava superbona, li dono “cinc estrelles Michelin”! A tots ens va
agradar molt.
M’ho vaig passar pipa, tot i que estic acostumada a fer pa de pessic. Va
ser molt divertit!
Gisela
El poema i la disfressa de l'Emma: el guepard i el dàlmata
El guepard
per això no arriba mai tard.
Té taques per camuflar-se
quan està assegut i quan s'alça.
Té un cap petit i rodonet
de la mida d’un botonet.
Té el pèl marró
com el color del torro.
Emma
Un gos dàlmata
dijous, 23 d’abril del 2020
El poema de la Nona: en Tango
Soc un ésser pelut,
soc petaner i amb bona salut.
No soc vell,
soc un cadell.
M’agrada jugar
i que em vinguin a acaronar.
Quan soc al meu llitet
no em desperta ni un xiulet.
Tinc molta sort,
la meva mestressa és un tresor.
Nona
 |
Foto feta per Patrícia (mare
de la Nona)
|
El gall d'en Marçal
El gall ens desperta cada
matí
fent quiquiriquic.
Es passeja tan elegant
amb el seu plomall
cantant.
El gall canta
i els seus mals espanta.
Les seves plomes són de diferents
colors ,
la majoria són del color
d’un ós.
Pel galliner,
les gallines fan el
cridaner.
Mentre el gall
fa l’espantall.
Marçal
El poema de la Joanna: la vaca
Jo, la vaca que faig “mu”,
amb taques negres i blanques,
entre les meves amigues és comú
estar en prats i en estables.
Menjo herba i palla
i sóc molt tafanera.
Tinc la llengua com una girafa
i faig llet de primera.
Joanna
dimecres, 22 d’abril del 2020
L'elefant gegant de la Gisela
Tinc unes bones orellotes
i amb la trompa sembla que canto.
Tinc unes grans potes
i als animals sempre espanto.
Amb el meu nas tan llarg,
una poma d'un arbre puc agafar
i aigua d'un llac puc llençar,
quan em vull dutxar.
Tinc un cos tan pesat
que el terra al meu pas tremola.
Si estàs despistat...
pots acabar a la meva sola!
Gisela
El poema d'en Marc: el gos
El meu gos és molt vigilant
quan passa algú ens avisa bordant.
Li agrada molt jugar
i que el rasquin amb la mà.
És un gos molt gran
i per això menja tant.
Molt maco és el meu gos
i per a mi és meravellós.
El meu peluix li agrada agafar
i anar al jardí per poder-lo amagar.
Marc
dimarts, 21 d’abril del 2020
Tres animals
Els meus animals preferits són els cavalls, els conillets
d’índies i els gossos.
Els cavalls m’agraden perquè són molt bonics, grossos, sensibles, amables... Els “conillets d’índies” perquè son macos, grassonetes, divertits, i moltes coses més. I els gossos perquè són simpàtics,
juganers i fan molta companyia.
Els cavalls es troben a gairebé tots els països del món. Els
conillets d’índies a Perú i a altres zones de Sud Amèrica i, a casa, en tenim
dos: l’Sweet i la Honey. Els gossos es
troben a tot el món.
Com m’agradaria tenir també un gos i un cavall!
Nona
 |
| Fotografia feta per la Patrícia (mare de la Nona) |
El poema de l'eriçó de la Noa
L'eriçó té punxes
i un gran punxó
que et fa molt de mal
quan et toca el crostó.
A l'estiu,
quan té calor,
busca un ventilador
i es menja un bon «Carte d’Or».
Quan ve la nit,
surt de sota el llit:
és molt eixerit!
No li agrada la brillantor
perquè li fa molta por:
per la nit es mou millor.
Noa
i un gran punxó
que et fa molt de mal
quan et toca el crostó.
A l'estiu,
quan té calor,
busca un ventilador
i es menja un bon «Carte d’Or».
Quan ve la nit,
surt de sota el llit:
és molt eixerit!
No li agrada la brillantor
perquè li fa molta por:
per la nit es mou millor.
Noa
Una cuca de llum ben bonica: el poema de la Mia
Durant el dia no tinc energia,
estic pansida com una figa.
Al migdia,
recarrego la meva bateria
volant per sobre la casa de la Mia.
A la tarda,
mentre vaig a la Saligarda,
m'enredo volant en una garlanda.
A la nit,
llueixo el meu elegant vestit
i tothom que em veu fa un crit
estic pansida com una figa.
Al migdia,
recarrego la meva bateria
volant per sobre la casa de la Mia.
A la tarda,
mentre vaig a la Saligarda,
m'enredo volant en una garlanda.
A la nit,
llueixo el meu elegant vestit
i tothom que em veu fa un crit
mentre se'n van tots al llit.
Apa, bona nit!
Apa, bona nit!
Me’n vaig a escoltar el Pot Petit!
Mia
El poema d'en Quim: el gos
Es pensen que som joguines
i alguns ens abandonen.
No som nines,
escoltem quan enraonen.
Si jugues amb mi,
t’estimaré fins l’infinit,
i podràs presumir
de que estic agraït.
Et defensaré sempre,
estiguis o no al meu costat,
sigui tarda o vespre,
estigui al poble o la ciutat.
Quim
L'Hugo i el poema del llargandaix
El llangardaix
Molt ràpid va el llangardaix
cap a dalt i cap a baix.
Quatre potes té,
per les parets pujar.
Per l'escalada fer,
la cua el pot ajudar.
De color verd i ben petit,
és un rèptil ben eixerit.
Hugo
cap a dalt i cap a baix.
Quatre potes té,
per les parets pujar.
Per l'escalada fer,
la cua el pot ajudar.
De color verd i ben petit,
és un rèptil ben eixerit.
Hugo
L'Elisenda ens mostra el seu poema i la seva disfressa
La marieta del meu cor
Aaaayyyy!!! que elegant vesteixes,
sempre tu, Marieta,
amb els teus puntets negres
i sempre vermelleta.
Aaaayyyy!!! que elegant vesteixes,
sempre tu, Marieta,
amb els teus puntets negres
i sempre vermelleta.
Aaaayyyy!!! que fràgil sembles,
quan et comences a preparar,
quan et fiques al meu dit
i t'alces a volar.
Elisenda
quan et comences a preparar,
quan et fiques al meu dit
i t'alces a volar.
Elisenda
dilluns, 20 d’abril del 2020
El poema d'en Pol: la llebre
Al cau corre la llebre
perquè ella és la presa.
Al cau hi ha una nova llebre
i el pare té una sorpresa.
La llebre i el conill semblen iguals
però la llebre més ràpida i gran és.
Corren com la llum dels fanals
quan dispara l'escopeta del pagès
De ben poc li ha anat,
encara falta per arribar.
Pel camí estava molt cansat
però a la fi a casa va arribar.
Pol
En Max s'ha convertit en un eriçó!
Petit i fràgil,
sembla l'eriçó.
Quan té por,
queda com una pilota.
Tot i que fa cara de bon minyó,
amb les seves pues mata.
Max
dissabte, 18 d’abril del 2020
El poema de la Naiara: el meu gos
de colors,
blau i vermellós.
Li agrada córrer amb un os.
Pel parc va anar,
una gossa es va trobar.
Va anar a passejar
i del parc va marxar.
Naiara
Subscriure's a:
Missatges (Atom)