dimarts, 21 d’abril del 2020

El poema d'en Quim: el gos


Es pensen que som joguines
i alguns ens abandonen.
No som nines,
escoltem quan enraonen.

Si jugues amb mi,
t’estimaré fins l’infinit,
i podràs presumir
de que estic agraït.

Et defensaré sempre,
estiguis o no al meu costat,
sigui tarda o vespre,
estigui al poble o la ciutat.


Quim



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris de la revista, no es publiquen immediatament. Quan el moderador els hagi acceptat, apareixeran publicats.

Aquest és el motiu de seguretat pel que no els veus publicats ara.

Et demanem una mica de paciència i et donem les gràcies per la teva aportació.