Una màquina sentimental
Quan m'abracen sento amor, calma, escalfor, ganes de
plorar d'alegria, em sento segura i m'oblido de les coses dolentes. Em sento superbé!
Necessito abraçar als meus avis perquè, des del confinament, només els he vist per
videotrucada. Els trobo molt a faltar i per això, quan parlo amb ells, abraço
el mòbil de l'alegria que em fa.
Als meus amics també els trobo molt a faltar i sé que, quan els torni a veure
en persona, no els podré abraçar, encara que tingui moltes ganes. El millor
regal que em pot fer la tornada al cole és veure a tots els meus amics i professors.
Jo abraço als meus pares, coixins, ninos i mòbil.
Als pares quan em sento sola, neguitosa… Als coixins quan estic enfadada amb
els meus pares. Als ninos quan tinc por d'alguna cosa. No m'agrada abraçar als
arbres tot i que tinc una petita olivera en el balcó. Però com és tan baixet em
punxaria amb les seves branques, prefereixo abraçar alguna cosa més tova.
Gisela
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris de la revista, no es publiquen immediatament. Quan el moderador els hagi acceptat, apareixeran publicats.
Aquest és el motiu de seguretat pel que no els veus publicats ara.
Et demanem una mica de paciència i et donem les gràcies per la teva aportació.